Gourmet Esquire: Inédit y Just Married, un maridaje diferente

Gourmet Esquire: Inédit y Just Married, un maridaje diferente

El club del Mordisco

Club de venta online, de productos de alta grastonomía, descuentos de hasta el 70%.
www.elclubdelmordisco.com

Velles Glòries vs Nom Impronunciable

Noies, bona tarda. Què són aquestes presses? Collons! Sabeu què passa? Que hi ha gent en aquest país que treballa. Treballar: allò que vol dir guanyar-se la vida sense anar a esmorzar 14 vegades, enviar mails guarros a totes hores, fer la compra del super, del cinema i de les calces d'espart per internet, fer la xafardera per telèfon amb les amigues... en fí, produír alguna cosa de profit pel país. Veig que molta feina no teniu, no? Bé, som-hi. La veritat és que m'ho esteu posant molt difícil. Ahir vau jugar molt bé, la veritat. El primer quart serà mític: 21-0. Aquelles noies no sabien on mirar ni què fer. Un espectacle. Ara només falta fer el mateix contra els equips de noies normals. Vull dir, amb braços, cames i aquestes coses. Perque les d'ahir, amb tots els respectes a la gran victòria, eren poc més que minusvàlides. La base era més lenta que un senyal de trànsit; l'alta rossa semblava un espantaocells amb reuma; la gordeta que botava amb la palma de la ma em va confirmar al final del partit que era el primer dia que jugava a petanca aèrea, que la vegada que havia fet més esforç va ser un dia que va anar al wc restrenyida i es veu que va suar una mica i tot. I la resta, justetes...

La màquina de matar en que s'ha convertit aquest equip comença a espantar. Un rodet apissonador. En fi, amigues, anem al vostre esperat 1 x 1:

- Eva Fons: màxima encistelladora, 23 punts. Des d'aleví B que no feia aquestes números. De mèrit són les carreres en contraatac ("estàs en forma, canyon!") i el triple del darrer segon des del mig del camp. Llàstima que ja guanyessiu de 42! Aquestes cistelles perdent de dos tenen un regust encara més bo! De premi et regalaré un llibre de Manuel de Pedrolo (mare meva! quines pedres fots! Els tableros estan en perill d'extinció!

- Maru Torres: la "taladradora de Seva" ha tornat. Ratatatatatatatatatatatata! Quines triples, nena! Aquells bàsquets recolzant-te a tauler (però a dalt de tot del tauler!) Ahh! Què maco és tirar la vista enrera! Això no ho veia des de l'època del Lestonnac, amb el Muñoz tirant-te els trastos des de la banda!

- Eva Sans: Felicitats! 25. Són superguapos els 25. Jo, que els acabo de passar et puc aconsellar moltes coses. Amb aquestes abuelitas no t'ajuntis que només et parlaran de lumbàlgia, de tirons, de mals de cervicals, de fills que ploren, de feines estressants... Vine amb la joventut de l'equip o acabaràs com elles, trutinades. Per cert, molt bé ahir els triples: 1 de 37.

- Anna Torres: Em van dir de Dynamis que volien pagar-te per fer una feina que ja estàs fent durant aquests partits. Quina sort nena! Hi ha gent que neix amb estrella! Tu ara ho fas gratis i prefereixen pagar-te! Endavant, no? Han decidit que quan vas per terra (unes 12 vegades per quart), entre la suor i la manera de rodar, el terra queda més net que usant "Estrella Oxygeno Activo (Sin Legía), Higiene y limpieza sin huella". Au, res, a refregar-te!

- Sílvia Reinon. Sí senyora, als teus peus. Amb personalitat. Què collons, tant caxondeig! Amb pantalons curts ensenyamigcul i més fresca que la mare que et va parir. Sí senyora, com ha de ser. Això sí, senyora entrenadora (qui sigui): un favor des de la banqueta: la Sílvia que jugui, si-us-plau, que jugui, que no s'assegui a la banqueta. No para de fotre crits d'ànim! "Va collons, defensa, defensa!". Bufffffffffffffffffff! Em va deixar el cap com el tambor de la rentadora!

- Eva Diaz: Impagable escena retornant a defensar després del 150è contraatac al final del segon quart (encara no havia descansat ni un minut): Ulls blancs fora d'órbites, braços caiguts, peus arrossegats per terra, cap per davant... galtes vermelles, és clar, com correspon. Això és patiment! 47 tacos i suant la cansalada! Nena, estàs esplèndida! Aquestes que tens al teu costat t'haurien de fer un monument! Per cert, com és que no van venir Pedro i l'Abuelito?

- Queralt Ferrer: un parell de collons. Va arribar a 5 minuts pel final del partit, amb una placenta penjant d'una orella, els tres nens penjant dels collons del Jordi i encara va tenir temps de veure els famosos pantalons de la discòrdia (fantàstics pantalons diria jo) i de sortir en una foto en el darrer temps mort (això és el que es diu aprofitament d'un temps mort!).

- Cris Ibàñez + Olga Torres: el telèfon oblidat, els nens, el quiròfan... feu el favor de ser serioses! Collons! Ara resultarà que la feina, els nens histèrics demanant alguna cosa per posar-se a la boca, un senyor mig obert en canal a sobre la taula del quiròfan... són coses més importants que anar a jugar amb les "Velles Glòries"! No fotem, senyores, no fotem...

- Neus Ayuso: Fiesta loca! Chumba chumba chumba chumba! Eivissa! Vas pillar o què??????????????????? La única que tenia excusa. Per aquestes coses el primer és el primer!

En fi, us estimo.Perdoneu per les fotos però és que em distrèia mirant-vos jugar!

Xavi

Amb admiració.

Una altra!

Si noies, si una altra victòria!
73-28, màxima puntuació crec que de la lliga, 1er quart 21-0 espectacular, molt ben jugat, hem disfrutat.

Olga, Cristina que ha passat?

Neus, tu has perdut, això si un sol que t'hi cagues oi a Eivissa :-)

Apa la propera setmana també!

BLOC!!!

Hola desde Eivissa!
Silvia quna bona la iniciativa del bloc, ens estem fent molt grans.
Passeu-ho bé aquesta nit... i si guanyeu encara millor.
1 petò.
Neus

Belles Glories

Benvolgudes amigues i companyes d'equip!

Després de l'eufòria desencadenada la darrera setmana degut a la nostra segona victòria tal i com vaig prometre, aquí tenim el nostre Blog!